S. POSTVENDA




Els ser­veis post­venda i la qua­li­tat en l'aten­ció al cli­ent

Les empre­ses evo­lu­ci­o­nen amb el temps i s’adap­ten a les noves exi­gèn­cies i neces­si­tats del mer­cat. Més que una ori­en­ta­ció a la venda, al màr­que­ting o a la inves­ti­ga­ció de mer­cats, el futur de l’empresa ha d’ori­en­tar-se a les rela­ci­ons amb els cli­ents.
Tot el pro­cés del ser­vei post­venda ha de ser millo­rat con­tí­nu­a­ment, donant, per tant, la garan­tia de qua­li­tat que totes les empre­ses han d’ofe­rir. El cri­teri bàsic de qua­li­tat en l’aten­ció al públic és sem­pre la satis­fac­ció del cli­ent. Quan les empre­ses plan­te­gen ofe­rir un ser­vei de qua­li­tat d’aten­ció al públic es plan­te­gen donar la millor res­posta a les expec­ta­ti­ves del cli­ent amb el menor cost pos­si­ble.

La satis­fac­ció del cli­ent

Els cli­ents espe­ren que l’aten­ció rebuda, el pro­ducte o el ser­vei satis­fa­cin una neces­si­tat. La satis­fac­ció és una per­cep­ció sub­jec­tiva del cli­ent. Acon­se­guir majors i millors nivells de satis­fac­ció sig­ni­fica per a l’empresa major nivell de ren­di­bi­li­tat. Per aquest motiu, és con­ve­ni­ent conèi­xer qui­nes són les neces­si­tats dels usu­a­ris i quins són els atri­buts o les carac­te­rís­ti­ques del pro­ducte o ser­vei que els cli­ents valo­ren per­què els per­me­ten cobrir aques­tes neces­si­tats.
Atri­buts tan­gi­bles i intan­gi­bles del pro­ducte
  • El nucli. Com­prèn les pro­pi­e­tats físi­ques, quí­mi­ques i tèc­ni­ques del pro­ducte que el fan apte per a deter­mi­na­des fun­ci­ons i usos.
  • La qua­li­tat. És la valo­ra­ció dels ele­ments que com­po­nen el nucli, d’acord amb uns estàn­dards que mesu­ren les qua­li­tats i que per­me­ten fer com­pa­ra­ci­ons amb la com­pe­tèn­cia.
  • El preu. És el valor del pro­ducte expres­sat en diner, i cons­ti­tu­eix la valo­ra­ció última que fa el con­su­mi­dor abans d’adqui­rir-lo.
  • L’envàs. És un ele­ment de pro­tec­ció. Jun­ta­ment amb el dis­seny, té un gran valor pro­mo­ci­o­nal i d’imatge.
  • El dis­seny, la forma i la mida. Per­me­ten la iden­ti­fi­ca­ció del pro­ducte ator­gant-li per­so­na­li­tat prò­pia.
  • La marca, els noms i les expres­si­ons grà­fi­ques. Faci­li­ten la iden­ti­fi­ca­ció de l’empresa. Per­me­ten el record del pro­ducte asso­ciat a un o més dels atri­buts. Actu­al­ment cons­ti­tu­ei­xen un dels prin­ci­pals actius de l’empresa.
  • El ser­vei. Con­junt de valors afe­gits a un pro­ducte que per­met mar­car dife­rèn­cies res­pecte a la resta. Entre els ser­veis a con­si­de­rar es tro­ben la garan­tia, el ser­vei post­venda, el finan­ça­ment, etc.
El pro­pò­sit de tota rela­ció amb els cli­ents ha de ser lliu­rar-los un valor supe­rior.
El valor per­ce­but pel cli­ent d’un pro­ducte o ser­vei és el resul­tat de la dife­rèn­cia entre els avan­tat­ges (bene­fi­cis) que rep i els sacri­fi­cis (cos­tos) que li implica el seu ús, pos­ses­sió o con­sum.
Els bene­fi­cis són el con­junt d’avan­tat­ges fun­ci­o­nals i psi­co­lò­gics que espe­ren els cli­ents d’un pro­ducte o ser­vei, i els cos­tos, el con­junt de recur­sos con­su­mits a ava­luar, adqui­rir, uti­lit­zar i, fins i tot, des­fer-se’n, si és el cas, del pro­ducte o ser­vei de què es tracti. És a dir, la dife­rèn­cia entre el que es rep i el que es lliura en les diver­ses alter­na­ti­ves.
I de la defi­ni­ció ante­rior es des­prèn que:
  • El valor supe­rior per al cli­ent es crea incre­men­tant els bene­fi­cis i/o reduint els cos­tos.
  • Els cli­ents reben bene­fi­cis de diver­ses fonts, que són:
    • El valor apor­tat pels seus aspec­tes físics. Es dis­tin­gei­xen les següents vari­a­bles: ver­si­ons, carac­te­rís­ti­ques físi­ques, resul­tats, qua­li­tat, uni­for­mi­tat, dura­bi­li­tat, fia­bi­li­tat, res­pon­sa­bi­li­tat, estil i dis­seny.
    • El valor apor­tat pels ser­veis con­ne­xos. S’hi inclo­uen els següents: faci­li­tat en l’adqui­si­ció, ins­tal·lació, asses­so­ria tèc­nica, lliu­ra­ment, for­ma­ció, man­te­ni­ment, finan­ça­ment i segu­re­tat.
    • El valor apor­tat per la imatge. Hi inter­ve­nen les següents vari­a­bles: publi­ca­ci­ons, sím­bols, atmos­fera, esde­ve­ni­ments…
    • El valor de les rela­ci­ons entre les per­so­nes. Els emple­ats que desen­vo­lu­pen rela­ci­ons amb la cli­en­tela poden apor­tar valors com la com­pe­tèn­cia, l’ama­bi­li­tat, la cre­di­bi­li­tat, la fia­bi­li­tat, la res­pon­sa­bi­li­tat i la comu­ni­ca­ció.
Exem­ples de valors que poden apor­tar els pro­duc­tes o ser­veis
  • Valors apor­tats pels ser­veis apa­re­llats al pro­ducte. Les com­pa­nyies aèries low cost. Si entrem en un por­tal d’Inter­net d’una com­pa­nyia aèria de baix cost i tro­bem cons­tant­ment difi­cul­tats per adqui­rir un bit­llet a causa de la len­ti­tud del sis­tema, la imatge que ens enduem de l’empresa és de len­ti­tud i con­fu­sió. El mateix pas­sarà si la com­pa­nyia redu­eix el seu pres­su­post en revi­sió i man­te­ni­ment d’avi­ons, ja que ens trans­me­trà una imatge d’inse­gu­re­tat.
  • Valors apor­tats per la imatge. Bil­bao, sota l’efecte Gug­gen­heim. Bil­bao és el para­digma de trans­for­ma­ció d’una ciu­tat indus­trial (grisa) a una ciu­tat de ser­veis i cul­tu­ral (blanca), i el turisme ha tin­gut un paper fona­men­tal en aquest canvi d’imatge. El dis­seny del metro, de l’aero­port i del Museu Gug­gen­heim, així com també la recu­pe­ra­ció als via­nants de l’espai verd que deixa el riu Ner­vión, cons­ti­tu­ei­xen els ele­ments clau d’un canvi d’estra­tè­gia per pro­mo­ci­o­nar la ciu­tat.
  • Valors apor­tats per la rela­ció entre les per­so­nes. Les carac­te­rís­ti­ques diver­ses dels cli­ents de les cade­nes d’hos­ta­le­ria. Les cade­nes d’hos­ta­le­ria reben cli­ents d’arreu del món, amb carac­te­rís­ti­ques molt diver­ses (per­so­nal­ment i cul­tu­ral­ment). Un cli­ent celíac valo­rarà molt posi­ti­va­ment que en la cuina de l’hotel on passa una breu o llarga estada cone­guin la seva cir­cums­tàn­cia per­so­nal i cui­din la seva dieta ofe­rint-li els menús adi­ents.
  • Els cli­ents s’enfron­ten a cinc pos­si­bles clas­ses de cos­tos: mone­ta­ris, psi­co­lò­gics, de temps, d’esfor­ços i també de la mateixa rela­ció amb l’empresa que els ha venut el pro­ducte o pres­tat el ser­vei de què es tracti.
  • La per­cep­ció del valor per al cli­ent és un ele­ment sub­jec­tiu que depen­drà també d’altres aspec­tes. Per exem­ple, el com­pra­dor podria haver rebut ordres de com­prar al preu més baix o bé podria no tenir la sufi­ci­ent for­ma­ció per enten­dre que com­prar més eco­nò­mic li pot supo­sar a llarg ter­mini un incre­ment en els altres cos­tos, com ara el temps inver­tit en una segona com­pra més pro­pera en el temps i un esforç en la reco­pi­la­ció de la infor­ma­ció neces­sà­ria per afron­tar una nova com­pra.
Algu­nes de les acci­ons que ha de tenir en compte l’orga­nit­za­ció per satis­fer les exi­gèn­cies del cli­ent són:
  • Conèi­xer què cal fer per acon­se­guir-ho
  • Pre­gun­tar al cli­ent si està satis­fet
  • Superar les expec­ta­ti­ves del cli­ent
  • Ajus­tar els pro­ces­sos de l’orga­nit­za­ció per acon­se­guir satis­fer els cli­ents con­tí­nu­a­ment
El ser­vei d’aten­ció al cli­ent té un paper molt impor­tant en el desen­vo­lu­pa­ment i man­te­ni­ment de la satis­fac­ció del cli­ent, per la imatge cor­po­ra­tiva que ofe­reix i pels ser­veis que presta. El cli­ent com­para el que rep amb el que espe­rava i, quan més rep, més satis­fac­ció asso­leix i, per tant, l’empresa té major pro­ba­bi­li­tat de poder seguir comp­tant-hi en el futur.
Eines com la bús­tia de sug­ge­ri­ments, el lli­bre de recla­ma­ci­ons o els qües­ti­o­na­ris que pre­gun­ten sobre la qua­li­tat del ser­vei o pro­ducte són molt útils per a l’empresa, encara que, de vega­des, pugui sem­blar un ele­ment deco­ra­tiu en el rebe­dor de l’empresa.
Enques­tes tele­fò­ni­ques, visi­tes al cli­ent, entre­vis­tes, obser­var el cli­ent quan uti­litza un pro­ducte o ser­vei, l’anà­lisi de les recla­ma­ci­ons o quei­xes, l’anà­lisi de la com­pe­tèn­cia, fer tru­ca­des a un tant per cent de la base de cli­ents cada tri­mes­tre o enviar un breu repàs a la fac­tura men­sual són altres tèc­ni­ques per satis­fer les exi­gèn­cies dels cli­ent.

Estra­tè­gies de fide­lit­za­ció

En un mer­cat cada vegada més com­pe­ti­tiu, la fugida dels cli­ents és gai­rebé ine­vi­ta­ble. Cal fide­lit­zar-los, ja que en el cli­ent que repe­teix està la clau de l’èxit de l’empresa. La fide­lit­za­ció i la satis­fac­ció del cli­ent van lli­ga­des, l’empresa fide­litza cli­ents si acon­se­gueix que el cli­ent esti­gui satis­fet i repe­teixi una com­pra.
En fun­ció del seu grau de satis­fac­ció, podem dis­tin­gir els següents tipus de cli­ents:
Un cli­ent satis­fet trans­met la seva expe­ri­èn­cia posi­tiva a tres per­so­nes; en canvi, un cli­ent insa­tis­fet la trans­met a onze per­so­nes.
  • Com­pla­gut. És el cli­ent que per­cep que l’empresa, el pro­ducte i el ser­vei han exce­dit les seves expec­ta­ti­ves. El fet d’estar com­pla­gut li genera una afi­ni­tat emo­ci­o­nal i una pre­fe­rèn­cia raci­o­nal cap a la marca.
  • Satis­fet. És el cli­ent que per­cep que ha rebut el que espe­rava. Sol mos­trar-se poc dis­po­sat a can­viar de marca, però pot arri­bar a fer-ho si troba un altre pro­ve­ï­dor que li ofe­reix una oferta millor. El cli­ent satis­fet és més fidel, com­pra pro­duc­tes i ser­veis addi­ci­o­nals i, nor­mal­ment és menys sen­si­ble al preu que els altres cli­ents. El més impor­tant per a l’empresa és acon­se­guir cli­ents satis­fets.
  • Insa­tis­fet. El cli­ent està insa­tis­fet o desil·lusi­o­nat amb l’empresa, el pro­ducte o el ser­vei. Les expec­ta­ti­ves que el cli­ent tenia no han estat satis­fe­tes o estan per sota de les seves expec­ta­ti­ves. Si es vol recu­pe­rar la con­fi­ança d’aquests cli­ents cal fer una inves­ti­ga­ció pro­funda de les cau­ses que van gene­rar la seva insa­tis­fac­ció i cor­re­gir el que cal­gui. Solen ser acci­ons cos­to­ses, per­què han de can­viar una per­cep­ció que es troba molt arre­lada en el cli­ent.
  • Influ­ent. És el cli­ent que es carac­te­ritza per la seva influ­èn­cia —per­cep­ció posi­tiva o nega­tiva— en un grup gran o reduït de per­so­nes, del seu entorn més pro­per com fami­li­ars o amics o estre­lles de cinema, famo­sos, etc., cap a un pro­ducte o ser­vei.
L’empresa ha d’esta­blir un pla de fide­lit­za­ció per seg­men­tar i pri­o­rit­zar la car­tera de cli­ents amb la fina­li­tat de defi­nir estra­tè­gies que li per­me­tin rete­nir els millors cli­ents. Ha d’estu­diar les cau­ses d’aban­do­na­ment i fide­li­tat dels cli­ents per defi­nir un pla de millora i acon­se­guir així que el cli­ent incre­menti la repe­ti­ció de com­pra i, poten­ciar la fide­li­tat cap a la marca per ampliar la cis­te­lla de com­pra.
Un cli­ent satis­fet costa per a l’empresa cinc vega­des menys que acon­se­guir un nou cli­ent.
La fide­lit­za­ció ha de mate­ri­a­lit­zar-se sobre aspec­tes con­crets del ser­vei i l’aten­ció de l’empresa cap al cli­ent, com ara:
  • Gua­nyar la con­fi­ança dels cli­ents
  • Asso­lir qua­li­tat en el ser­vei, des del punt de vista dels cli­ents
  • Com­plir els com­pro­mi­sos de qua­li­tat, preu, ter­mi­nis, etc.
  • Pres­tar un ser­vei, solu­ci­o­nar pro­ble­mes i donar asses­so­ra­ment
  • Crear una imatge, asse­gu­rant qua­li­tat i satis­fac­ció al cli­ent
La fide­li­tat és la rela­ció con­ti­nu­ada d’un cli­ent amb una empresa. L’empresa evita que aquest cli­ent sigui asso­li­ble per la com­pe­tèn­cia i con­ver­teix el man­te­ni­ment d’aquesta rela­ció en el seu objec­tiu fona­men­tal.
La rela­ció dels cli­ents amb l’empresa pot ser de dife­rents tipus:
  • No-fide­li­tat. El cli­ent no com­pra ni fa ús del pro­ducte o ser­vei de l’empresa. L’objec­tiu de l’empresa ha de ser que es com­pri o s’usi el pro­ducte o ser­vei, ana­lit­zant els fac­tors deter­mi­nants per a la seva pre­fe­rèn­cia enfront de les empre­ses com­pe­ti­do­res.
  • Pseu­do­fi­de­li­tat. El cli­ent com­pra o usa el pro­ducte o ser­vei, però no hi ha una acti­tud posi­tiva forta cap a la marca. L’empresa no pot con­fiar amb aquest tipus de fide­li­tat, ja que el cli­ent estarà obert a can­vis i podrà accep­tar l’oferta d’una altra marca si aquesta pre­senta un bon mix de màr­que­ting.
  • Fide­li­tat latent. El cli­ent, tot i tenir una acti­tud posi­tiva cap a la marca, no repe­teix la com­pra. L’empresa ha de des­ti­nar recur­sos a eli­mi­nar els obs­ta­cles a la repe­ti­ció de com­pra o l’ús del pro­ducte o ser­vei.
  • Fide­li­tat sos­te­ni­ble. Hi ha fre­qüèn­cia de com­pra o ús del pro­ducte o ser­vei i una forta acti­tud posi­tiva cap a la marca. L’empresa ha de refor­çar aquesta fide­li­tat i con­ti­nuar amb una oferta de valor supe­rior per al cli­ent.
En màr­que­ting, no és el mateix par­lar de fide­li­tat que par­lar de lle­ial­tat a una marca.
La lle­ial­tat es refe­reix a la força o inten­si­tat de la rela­ció o del vin­cle d’un com­pra­dor amb un esta­bli­ment deter­mi­nat, o al com­pro­mís d’adqui­si­ció habi­tual d’una marca en con­cret.
La lle­ial­tat com a mesura de vin­cu­la­ció a la marca és un com­po­nent estra­tè­gic fona­men­tal per a l’empresa. Per acon­se­guir l’objec­tiu de lle­ial­tat, les empre­ses han de desen­vo­lu­par pro­gra­mes de fide­lit­za­ció. L’hete­ro­ge­ne­ï­tat dels cli­ents pot supo­sar dife­rents tipus de pro­gra­mes per a cada tipo­lo­gia i, per tant, dife­ren­ci­a­ció. Un dels pro­gra­mes més uti­lit­zats en l’actu­a­li­tat és el basat en l’acu­mu­la­ció de punts per com­pres o ús de ser­veis.
El Pro­grama Ibe­ria Plus
Ibe­ria Plus pre­mia la fide­li­tat dels seus cli­ents amb vols gra­tu­ïts o des­comp­tes en altres ser­veis d’Ibe­ria.
El pro­grama mixt de fide­lit­za­ció de l'FNAC
L’FNAC manté un pro­grama mixt de fide­lit­za­ció basat en vals des­compte per a la reduc­ció en el preu de futu­res com­pres com­bi­nat amb un pro­grama de tracte espe­cial o pre­fe­ren­cial, com és la par­ti­ci­pa­ció en sor­te­jos, assis­tèn­cia a esde­ve­ni­ments, etc.
Però n’hi ha d’altres:
  • Des­comp­tes per a futu­res com­pres
  • Regals com­ple­men­ta­ris a la com­pra, superat un import
  • Vals de des­compte sobre altres pro­duc­tes de la mateixa marca
  • Tar­ge­tes de fide­lit­za­ció a cli­ents habi­tu­als
  • Petits obse­quis amb motiu d’un ani­ver­sari, etc.
  • Sor­te­jos
  • Tracte pre­fe­rent en el ser­vei
Aques­tes actu­a­ci­ons han d’estar rela­ci­o­na­des amb la imatge que es vol donar de l’empresa i del pro­ducte. En defi­ni­tiva, qual­se­vol actu­a­ció ha de que­dar ben defi­nida per acon­se­guir que totes les polí­ti­ques vagin en la mateixa direc­ció.
Tots els meca­nis­mes de fide­lit­za­ció estan enca­mi­nats a la con­so­li­da­ció d’una cli­en­tela fidel per al comerç, que aporti con­sis­tèn­cia i esta­bi­li­tat a l’empresa i con­tri­bu­eixi al seu crei­xe­ment.
Una altra fina­li­tat de la fide­lit­za­ció del cli­ent és acon­se­guir una publi­ci­tat posi­tiva envers cli­ents poten­ci­als. A més, la fide­lit­za­ció per­met obte­nir infor­ma­ció pri­vi­le­gi­ada sobre els com­por­ta­ments i gus­tos dels cli­ents que, uti­lit­zada ade­qua­da­ment, pot faci­li­tar l’opti­mit­za­ció de les ven­des.
Tota empresa vol­dria tenir cli­ents lle­ials, més que cli­ents fidels, atès que els cli­ents lle­ials són els que, d’alguna manera, con­tri­bu­ei­xen a atreure nous cli­ents.
I per fer pos­si­ble aquesta atrac­ció es des­gra­nen vuit eta­pes, molt lli­ga­des al pro­cés d’imple­men­ta­ció en l’empresa de la filo­so­fia del màr­que­ting de rela­ció amb els cli­ents:
  1. Iden­ti­fi­ca­ció. S’ava­lua la faci­li­tat o la difi­cul­tat d’iden­ti­fi­car l’uni­vers de cli­ents objecte d’una deter­mi­nada estra­tè­gia de màr­que­ting rela­ci­o­nal. Les empre­ses valo­ra­rien molt posi­ti­va­ment tenir aquest con­junt de cli­ents iden­ti­fi­cats, i en cas de no ser així, s’ava­lu­a­ria el cost d’iden­ti­fi­car-los.
  2. Infor­ma­ció i atrac­ció. S’ava­lua en aquesta etapa la faci­li­tat o difi­cul­tat de donar a conèi­xer l’empresa i els seus pro­duc­tes. Una empresa té asso­lida aquesta segona fase si els seus pro­duc­tes tenen una ele­vada par­ti­ci­pa­ció en el mer­cat.
  3. Venda. S’ava­lua la faci­li­tat o difi­cul­tat que un cli­ent poten­cial que ja coneix la marca passi a ser cli­ent real, és a dir, que s’arribi a tan­car la pri­mera transac­ció amb ell. I un cop és cli­ent, si és fàcil o difí­cil ins­criure’l en el màr­que­ting rela­ci­o­nal.
  4. Ser­vei. S’ava­lua si un cop tan­cada la venda és fàcil o difí­cil ser­vir el cli­ent, és a dir, s’ava­lua la faci­li­tat o difi­cul­tat per ofe­rir ser­veis addi­ci­o­nals d’ins­tal·lació, ajust, adap­ta­ció o rec­ti­fi­ca­ció del pro­ducte venut.
  5. Satis­fac­ció. En aquesta etapa es tracta d’ava­luar la faci­li­tat o difi­cul­tat que pugui tenir una empresa per acon­se­guir que els cli­ents que­din satis­fets amb el pro­ducte o ser­vei que han com­prat. El grau de satis­fac­ció sol depen­dre del grau en què l’empresa vene­dora és capaç d’igua­lar, o fins i tot, de superar les expec­ta­ti­ves que tenia el cli­ent en el moment de for­ma­lit­zar la com­pra.
  6. Fide­lit­za­ció. Es tracta d’ava­luar les opor­tu­ni­tats que té una empresa de con­ver­tir els cli­ents satis­fets en cli­ents fidels.
  7. Desen­vo­lu­pa­ment. En aquesta etapa es tracta d’ava­luar fins a quin punt, quan una empresa ha arri­bat a ven­dre un deter­mi­nat pro­ducte o ser­vei a un cli­ent, i el cli­ent ha que­dat satis­fet i és ja fidel, a l’empresa se li poden obrir noves opor­tu­ni­tats d’ampliar i desen­vo­lu­par la seva rela­ció amb ell. El desen­vo­lu­pa­ment d’un cli­ent pot pro­duir-se per diver­sos meca­nis­mes: dis­mi­nuint la seva taxa d’infi­de­li­tat, és a dir, la fre­qüèn­cia de com­pra d’altres mar­ques, com­prant més quan­ti­tat d’un pro­ducte, com­prant altres pro­duc­tes de la mateixa marca…
  8. Cre­a­ció de comu­ni­tats d’usu­a­ris. Algu­nes mar­ques creen comu­ni­tats d’usu­a­ris dels seus pro­duc­tes o ser­veis. Dins d’aques­tes comu­ni­tats, s’inten­si­fi­quen els vin­cles entre cli­ents, s’inter­can­vien conei­xe­ments, acti­vi­tats i expe­ri­èn­cies cen­tra­des en el pro­ducte o ser­vei.
L’empresa que acon­se­gueixi arri­bar a l’últim estadi pot bene­fi­ciar-se de majors nivells de lle­ial­tat amb cos­tos de comu­ni­ca­ció molt infe­ri­ors als d’altres mar­ques que no hagin arri­bat a posar en pràc­tica aquesta vui­tena fase.
La comu­ni­tat de Tri­pAd­vi­sor
Tri­pAd­vi­sor és un web de viat­ges que opera en 37 paï­sos i cobreix quasi 4 mili­ons d’allot­ja­ments, res­tau­rants i llocs d’interès. Des d’aquesta web, els viat­gers poden pla­ni­fi­car ínte­gra­ment els seus viat­ges sense moure’s de casa. Dià­ri­a­ment rep més de 260 mili­ons de visi­tes i compta amb més de 150 mili­ons d’opi­ni­ons i comen­ta­ris reals dels seus usu­a­ris, que solen influir en les deci­si­ons d’altres mem­bres de la comu­ni­tat.
Alguns dels com­po­nents de mesura de la fide­lit­za­ció són:
  • Fre­qüèn­cia: entesa com el nom­bre de transac­ci­ons fetes, la seva dis­per­sió en el temps i el grau d’assi­du­ï­tat.
  • Adap­ta­ció: és impor­tant ade­quar el pro­ducte a cada cli­ent, a les seves carac­te­rís­ti­ques i neces­si­tats espe­cí­fi­ques, com a garan­tia de satis­fac­ció.
  • Dife­ren­ci­a­ció: ofe­rir ele­ments de dis­tin­ció res­pecte de la com­pe­tèn­cia, dife­ren­ci­ant-se des de la pers­pec­tiva del cli­ent, que ho con­si­de­rarà com un valor afe­git al pro­ducte.
  • Satis­fac­ció: per­cep­ció del cli­ent sobre el pro­ducte, el ser­vei i l’aten­ció rebu­des, amb rela­ció a les expec­ta­ti­ves que s’havia gene­rat. El com­pli­ment de les expec­ta­ti­ves asse­gu­rarà la satis­fac­ció del cli­ent i con­tri­buirà a la fide­lit­za­ció.
  • Com­pro­mís: des del punt de vista del comerç cap al cli­ent en ter­mes de qua­li­tat del pro­ducte, del ser­vei i de l’aten­ció, però també un com­pro­mís del cli­ent amb l’empresa.

Els ser­veis post­venda

La rela­ció d’una empresa amb els seus cli­ents no acaba quan s’han venut els pro­duc­tes o ser­veis que ofe­reix. Pot pas­sar que els cli­ents, des­prés d’haver com­prat, tro­bin qual­se­vol defecte en el pro­ducte, o també que la uti­li­tat que ofe­reix el pro­ducte o ser­vei no sigui l’espe­rada ini­ci­al­ment. És lla­vors quan l’empresa ha d’ofe­rir un ser­vei post­venda que satis­faci el cli­ent i que al mateix temps sigui gene­ra­dor de valor.
El ser­vei post­venda s’asso­cia al depar­ta­ment d’aten­ció al cli­ent, ja que la post­venda és una part subs­tan­cial del ser­vei al cli­ent i inclou una de les seves fun­ci­ons més impor­tants, com és la ges­tió de quei­xes i recla­ma­ci­ons.
Per això, a les empre­ses no sol exis­tir un depar­ta­ment de ser­vei post­venda, i és el ser­vei d’aten­ció al cli­ent el que desen­vo­lupa els pro­ces­sos admi­nis­tra­tius que ema­nen del trac­ta­ment de la infor­ma­ció que ges­ti­ona el ser­vei post­venda.
El ser­vei post­venda es desen­vo­lupa esta­blint rela­ci­ons amb els depar­ta­ments següents:
  • Màr­que­ting. Les acti­vi­tats poste­ri­ors a la venda no són prò­pies del depar­ta­ment de màr­que­ting, però sí que ho són les ven­des, de forma que l’acti­vi­tat post­venda es deriva de l’acti­vi­tat de màr­que­ting. Les rela­ci­ons de comu­ni­ca­ció que s’esta­blei­xen entre el ser­vei post­venda i el depar­ta­ment de màr­que­ting seguei­xen el següent pro­cés: a tra­vés del ser­vei post­venda s’obté infor­ma­ció sobre el nivell de satis­fac­ció dels cli­ents i, per tant, de les seves expec­ta­ti­ves; d’altra banda, també s’obte­nen dades del posi­ci­o­na­ment de l’empresa res­pecte de la com­pe­tèn­cia. El ser­vei post­venda pro­cessa totes aques­tes dades i pro­por­ci­ona infor­ma­ció al depar­ta­ment de màr­que­ting sobre la res­posta glo­bal dels cli­ents, de la qual es pot deduir l’efi­ci­èn­cia de l’apli­ca­ció del pla de màr­que­ting.
  • Pro­duc­ció. Les dades sobre man­te­ni­ment, ava­ries i ús de la garan­tia per­me­ten deter­mi­nar les carac­te­rís­ti­ques del fun­ci­o­na­ment dels pro­duc­tes. Així, el depar­ta­ment d’aten­ció al cli­ent pot indi­car al depar­ta­ment de pro­duc­ció els punts fona­men­tals de les ins­truc­ci­ons d’ús i el tipus de garan­tia que valo­ren els usu­a­ris.
  • Direc­ció estra­tè­gica. Tots els pro­ces­sos d’una empresa s’han de basar en la qua­li­tat total i, per això, la direc­ció estra­tè­gica de l’empresa neces­sita con­tro­lar-los, de forma que pugui tro­bar-hi opor­tu­ni­tats de millora. Tots els ser­veis han d’apor­tar infor­ma­ció relle­vant a la direc­ció estra­tè­gica. En el cas del ser­vei post­venda, la infor­ma­ció s’obté de la ges­tió de quei­xes i recla­ma­ci­ons, i té a veure amb les cau­ses d’insa­tis­fac­ció dels cli­ents i les defi­ci­èn­cies que por­ten apa­re­lla­des aques­tes cau­ses.

Tipus de ser­vei post­venda

En mol­tes oca­si­ons, per a una empresa és més impor­tant acon­se­guir man­te­nir rela­ci­ons comer­ci­als per­llon­ga­des en el temps amb els seus cli­ents que no pas acon­se­guir-ne de noves. Per això, el ser­vei post­venda i la fide­lit­za­ció con­sis­tei­xen a esta­blir un vin­cle entre el cli­ent i l’empresa, mit­jan­çant dife­rents meca­nis­mes, amb l’objec­tiu del crei­xe­ment i l’expan­sió del negoci.
Per acon­se­guir la fide­lit­za­ció és essen­cial con­ti­nuar cui­dant el cli­ent, fins i tot des­prés que hagi adqui­rit el pro­ducte. Actu­al­ment, aquest ser­vei és ofert per totes les empre­ses, i per tant la dife­rèn­cia entre l’empresa i la de la com­pe­tèn­cia estarà mar­cada per un ser­vei post­venda de millor qua­li­tat, i no per la seva sim­ple exis­tèn­cia. Per tant, s’ha de defi­nir de manera clara com serà aquest ser­vei i què ofe­rirà als cli­ents, amb la fina­li­tat d’asse­gu­rar que la qua­li­tat del pro­ducte és l’adi­ent.
Les acti­vi­tats del ser­vei post­venda es poden clas­si­fi­car d’acord amb els seus des­ti­na­ta­ris. Així, tenim:
  • Acti­vi­tats adre­ça­des als com­pra­dors o usu­a­ris amb la fina­li­tat que aquests puguin obte­nir els majors bene­fi­cis amb el seu ús. Aques­tes acti­vi­tats es cen­tren en:
    • El fet de faci­li­tar l’ús del pro­ducte. És a dir, esta­blir un sis­tema de comu­ni­ca­ció amb el cli­ent per conèi­xer com s’uti­litza el pro­ducte i poder-lo ori­en­tar per tal que el faci fun­ci­o­nar de forma efi­ci­ent. En pro­duc­tes indus­tri­als, aquests ser­veis de for­ma­ció solen incloure’s pel fet de fer la com­pra. En pro­duc­tes sen­zills i en mer­cats de con­sum, les ins­truc­ci­ons de maneig solen acom­pa­nyar el pro­ducte en forma de fullet.
    • La ges­tió de quei­xes i recla­ma­ci­ons. Les quei­xes posen de mani­fest errors o defec­tes en els pro­duc­tes o en la forma de pres­tar els ser­veis. És neces­sari que l’empresa desen­vo­lupi un pro­to­col efi­ci­ent per ges­ti­o­nar-les.
  • Acti­vi­tats enca­mi­na­des a com­ple­tar la fun­ci­o­na­li­tat dels pro­duc­tes. Aques­tes acti­vi­tats són:
    • Ins­tal·lació. Con­sis­teix en un con­junt d’ope­ra­ci­ons que es rea­lit­zen en la ubi­ca­ció on el cli­ent neces­si­tarà fer ús del pro­ducte, inclo­ent-hi la posada en fun­ci­o­na­ment. Si es tracta d’un pro­ducte com­plex, la ins­tal·lació la rea­litza el per­so­nal tèc­nic de l’empresa. Si, pel con­trari, el pro­ducte és sen­zill, la ins­tal·lació la pot fer el mateix usu­ari, però és neces­sari faci­li­tar-li les ori­en­ta­ci­ons i les eines neces­sà­ries per tal que la pugui dur a terme de forma cor­recta i en el menor temps pos­si­ble. Aques­tes ins­truc­ci­ons han de ser ente­ne­do­res.
    • For­ma­ció per a l’ús. Depe­nent dels pro­duc­tes, és pos­si­ble que cal­gui pre­veure una for­ma­ció o un suport al cli­ent per a l’ús del pro­ducte.
    • Man­te­ni­ment. En alguns pro­duc­tes, com la maqui­nà­ria, l’ús habi­tual pot pro­vo­car el des­gast d’alguna peça, l’acu­mu­la­ció de grei­xos o calç, o qual­se­vol altre tipus de cir­cums­tàn­cia que fa que el pro­ducte deixi de fun­ci­o­nar o que no ho faci cor­rec­ta­ment. En aquests casos, cal­drà rea­lit­zar la subs­ti­tu­ció d’alguna peça, o tas­ques de neteja, lubri­ca­ció, etc. En la majo­ria dels casos, aques­tes ope­ra­ci­ons les ha de dur a terme un tèc­nic espe­ci­a­lista.
    • Repa­ra­ci­ons. Són ope­ra­ci­ons que tenen com a objec­tiu res­ta­blir carac­te­rís­ti­ques d’ús que el pro­ducte ha per­dut per rup­tu­res, ava­ries o mal fun­ci­o­na­ment. A efec­tes del ser­vei post­venda, les repa­ra­ci­ons es poden divi­dir en repa­ra­ci­ons en garan­tia (les pro­du­ï­des dins el perí­ode de temps en què el pro­ve­ï­dor res­pon davant del com­pra­dor dels defec­tes o errors de fun­ci­o­na­ment dels pro­duc­tes venuts) i repa­ra­ci­ons post­ga­ran­tia (les que es reso­len un cop fina­lit­zat el perí­ode de garan­tia que ofe­reix el fabri­cant/vene­dor). Els cos­tos eco­nò­mics de les repa­ra­ci­ons en perí­ode de garan­tia són a càr­rec de l’empresa, men­tre que les que es pro­du­ei­xen fora d’aquest perí­ode són a càr­rec del cli­ent, tot i que les rea­litzi el mateix ser­vei tèc­nic del vene­dor/fabri­cant.
  • Acti­vi­tats que tenen com a des­ti­na­tà­ria la mateixa empresa i que es fan amb l’objec­tiu d’obte­nir infor­ma­ció relle­vant sobre el pro­ducte i el mer­cat amb la fina­li­tat de com­pro­var la qua­li­tat que l’empresa ofe­reix i les per­cep­ci­ons dels con­su­mi­dors/usu­a­ris, com ara:
    • Esta­blir unes línies a seguir per iden­ti­fi­car i con­tro­lar el pro­ducte o ser­vei que no està en bones con­di­ci­ons.
    • Coor­di­nar l’apli­ca­ció de la carta de ser­veis als cli­ents.
    • Fer infor­mes de les ano­ta­ci­ons del regis­tre.
    • Ela­bo­rar infor­mes i memò­ries de la seva acti­vi­tat.
El desen­vo­lu­pa­ment de totes aques­tes acti­vi­tats cons­ti­tu­eix l’ano­me­nat ser­vei post­venda que, tot i que es rela­ci­ona molt direc­ta­ment amb el ser­vei d’aten­ció al cli­ent, no té les matei­xes fun­ci­ons. La raó de ser de tot ser­vei post­venda se cen­tra a aug­men­tar el valor del pro­ducte per­ce­but pel cli­ent.

Apli­ca­ció de pro­ce­di­ments de qua­li­tat en l'aten­ció al cli­ent

El terme qua­li­tat expressa la mesura en què un cli­ent veu satis­fets els seus desit­jos, expec­ta­ti­ves i neces­si­tats en con­su­mir un pro­ducte o usar un ser­vei.
La qua­li­tat del ser­vei d’aten­ció al cli­ent és la dife­rèn­cia entre les per­cep­ci­ons reals del cli­ent del ser­vei i les expec­ta­ti­ves que s’havia for­mat prè­vi­a­ment. Això vol dir que si en l’empresa es fan les coses bé però, per algun motiu, no agra­den al cli­ent, no s’està ofe­rint un ser­vei de qua­li­tat. La direc­ció de l’empresa és l’encar­re­gada de defi­nir la polí­tica d’aten­ció al cli­ent.
Un ser­vei d’aten­ció al públic de qua­li­tat és aquell que té en con­si­de­ra­ció en tot moment el recep­tor del ser­vei.
Hi ha dues con­cep­ci­ons del terme qua­li­tat:
  • La qua­li­tat per­ce­buda. Es refe­reix a com per­cep el cli­ent la qua­li­tat que l’empresa li ofe­reix pel que fa a la infor­ma­ció rebuda, el tracte, la faci­li­tat d’accés, etc.
  • La qua­li­tat con­ce­buda. Con­sis­teix a fer les coses bé a la pri­mera, com­plir les espe­ci­fi­ca­ci­ons o els reque­ri­ments. Això vol dir adap­tar el desen­vo­lu­pa­ment del ser­vei a les nor­mes ISO —Inter­na­ti­o­nal Orga­ni­za­tion for Stan­da­ri­za­tion.
La nor­ma­tiva ISO
Cons­ti­tu­ei­xen la nor­ma­tiva ISO un con­junt de nor­mes sobre qua­li­tat i ges­tió de qua­li­tat esta­bler­tes per l’Orga­nit­za­ció Inter­na­ci­o­nal de Nor­ma­lit­za­ció (ISO). Es poden apli­car en qual­se­vol tipus d’orga­nit­za­ció o acti­vi­tat ori­en­tada a la pro­duc­ció de béns i ser­veis. ISO 9000 espe­ci­fica la manera en què una orga­nit­za­ció opera els seus estàn­dards de qua­li­tat quant a mate­ri­als, temps de lliu­ra­ment i nivells de ser­vei. La ISO 14000 conté nor­ma­tiva per a la ges­tió medi­am­bi­en­tal. És el pri­mer paquet de nor­mes que per­me­ten a les empre­ses por­tar a terme esfor­ços medi­am­bi­en­tals i mesu­rar-los d’acord amb uns cri­te­ris accep­tats inter­na­ci­o­nal­ment.
La ges­tió de la qua­li­tat en l’empresa té dos objec­tius fona­men­tals:
  • Gua­nyar més. Es refe­reix a ven­dre més, tenir més quota de mer­cat que la dels com­pe­ti­dors, també per­què la qua­li­tat té un preu i el cli­ent està dis­po­sat a pagar més davant un ser­vei o pro­ducte de major qua­li­tat.
  • Per­dre menys. Cal implan­tar un sis­tema de ges­tió de la qua­li­tat que eviti tenir pèr­dues. Això implica la for­ma­ció del per­so­nal, la inves­ti­ga­ció del cli­ent per ajus­tar el pro­ducte a les seves neces­si­tats, la pre­ven­ció de pro­ble­mes i errors davant la cor­rec­ció i la reten­ció del cli­ent, més ren­di­ble que no pas la cap­ta­ció de nous cli­ents.
L’empresa, per dife­ren­ciar-se de la com­pe­tèn­cia, ha de donar més i incor­po­rar un valor afe­git cre­a­tiu i ori­gi­nal als ser­veis que presta per acon­se­guir sor­pren­dre el cli­ent amb idees noves i ima­gi­na­ti­ves que s’anti­ci­pin a la com­pe­tèn­cia. Aquesta tri­garà més temps a copiar-lo si la dife­rèn­cia està en el ser­vei.
  • Applus és un organisme que s'encarrega de l'avaluació de la conformitat de productes i serveis segons especificacions tècniques basades en reglaments de compliment obligat i emanats de les administracions públiques./-10
  • Applus és un orga­nisme que s'encar­rega de l'ava­lu­a­ció de la con­for­mi­tat de pro­duc­tes i ser­veis segons espe­ci­fi­ca­ci­ons tèc­ni­ques basa­des en regla­ments de com­pli­ment obli­gat i ema­nats de les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques.
En gene­ral, l’adop­ció d’un pro­grama de qua­li­tat pro­por­ci­ona una sèrie de bene­fi­cis:
  • Incre­menta la fide­lit­za­ció del cli­ent
  • Dis­mi­nu­eix la vul­ne­ra­bi­li­tat en les guer­res de preus, fet que ajuda a deter­mi­nar un nivell de preus que no afecti la quota de mer­cat
  • Redu­eix els cos­tos de màr­que­ting
  • Aug­menta la quota de mer­cat
Actu­al­ment, les empre­ses apos­ten per un ser­vei de la qua­li­tat total que implica un com­pro­mís amb totes les àrees i per­so­nes que for­men l’engra­natge d’una orga­nit­za­ció i de l’entorn.
La ges­tió de la qua­li­tat total és un pro­cés d’acti­vi­tats que engloba tot allò que és sus­cep­ti­ble d’influir en la satis­fac­ció del cli­ent.
La qua­li­tat és un pro­cés dinà­mic que no té fi. Les per­so­nes que tre­ba­llen en una empresa de ser­veis, la tec­no­lo­gia, les eines de tre­ball, els mèto­des, el saber fer, etc., són ele­ments que es com­bi­nen per donar lloc a pro­duc­tes i ser­veis.

Ava­lu­a­ció i con­trol del ser­vei

Per tal de poder ava­luar i con­tro­lar que el ser­vei que es presta és efec­ti­va­ment de qua­li­tat, cal que prè­vi­a­ment les empre­ses defi­nei­xin els meca­nis­mes que els per­me­tran ajus­tar les seves acci­ons per satis­fer les neces­si­tats del cli­ent. Per tal que les nor­mes de qua­li­tat que s’esta­blei­xin siguin ope­ra­ti­ves, cal que s’expres­sin des del punt de vista del cli­ent, que siguin mesu­ra­bles i que ser­vei­xin a l’orga­nit­za­ció en tots els seus nivells. Tota aquesta infor­ma­ció que­darà reco­llida en el manual de qua­li­tat o manual de pro­ce­di­ments.
El manual de pro­ce­di­ments és un docu­ment que recull el con­junt d’acti­vi­tats que desen­vo­lupa una empresa i la manera d’exe­cu­tar-les.
L’empresa també haurà d’ela­bo­rar de forma peri­ò­dica un pla glo­bal de millora, amb objec­tius, dates, pres­su­post i assig­na­ció de res­pon­sa­bi­li­tats.
A par­tir del manual de pro­ce­di­ments i del pla de millora es podrà efec­tuar el con­trol de la qua­li­tat del ser­vei. Els con­trols de qua­li­tat del ser­vei tenen la fun­ció d’asse­gu­rar que els pro­duc­tes i ser­veis com­plei­xin amb les con­di­ci­ons d’ús ade­qua­des i es con­cre­ten en:
  • Mesu­rar les carac­te­rís­ti­ques del ser­vei
  • Ana­lit­zar les des­vi­a­ci­ons amb rela­ció als objec­tius
  • Pren­dre mesu­res de cor­rec­ció
Per mesu­rar les carac­te­rís­ti­ques del ser­vei i, a par­tir d’aquí, la satis­fac­ció del cli­ent, s’uti­lit­zen eines d’inves­ti­ga­ció comer­cial, com ara les enques­tes o qües­ti­o­na­ris de satis­fac­ció. Mit­jan­çant aques­tes enques­tes o qües­ti­o­na­ris, els cli­ents fan una valo­ra­ció numè­rica de diver­ses vari­a­bles com ara el pro­ducte, el ser­vei que es dóna o les capa­ci­tats del per­so­nal, entre d’altres, i l’empresa obté un valor objec­tiu i quan­ti­fi­ca­ble de la qua­li­tat del ser­vei.
Les enques­tes de satis­fac­ció del cli­ent pre­te­nen ava­luar el grau de satis­fac­ció d’aquest amb el ser­vei ofert per la marca o el pro­ve­ï­dor tant glo­bal­ment com per als dife­rents aspec­tes que inter­ve­nen en la rela­ció amb el cli­ent -preu, pro­ducte, ser­vei comer­cial, ser­vei de lliu­ra­ment, etc.
Atès que la satis­fac­ció del cli­ent i, com a con­se­qüèn­cia, la qua­li­tat del ser­vei depe­nen de la dife­rèn­cia entre les per­cep­ci­ons del cli­ent i les expec­ta­ti­ves que s’havia for­mat prè­vi­a­ment, per mesu­rar la satis­fac­ció dels cli­ents els con­trols de qua­li­tat acos­tu­men a mesu­rar cinc dimen­si­ons que rela­ci­o­nen les per­cep­ci­ons amb les expec­ta­ti­ves:
  • Fia­bi­li­tat o con­fi­ança. Es refe­reix a la faci­li­tat per pres­tar un ser­vei d’acord amb el que el cli­ent espera. És l’habi­li­tat que té l’empresa per sub­mi­nis­trar el ser­vei pro­mès de manera fia­ble, segura i curosa i com­plir amb el que es pro­met en els fullets o la publi­ci­tat.
  • Capa­ci­tat de res­posta. És la trans­mis­sió del desig d’aju­dar el cli­ent de la millor manera pos­si­ble en el menor temps pos­si­ble. Es reflec­teix, per exem­ple, en la capa­ci­tat que té una orga­nit­za­ció per fer front a situ­a­ci­ons ines­pe­ra­des com, per exem­ple, tra­mi­tar la queixa d’un cli­ent.
  • Segu­re­tat. És el sen­ti­ment que tenen els cli­ents quan per­ce­ben que es tro­ben en bones mans. El cli­ent ha d’estar segur que l’empleat que l’atén ha entès les seves pre­ten­si­ons.
  • Empa­tia. És el desig d’enten­dre les neces­si­tats del cli­ent. L’aten­ció al cli­ent ha de ser per­so­na­lit­zada, de manera que se senti com­près i impor­tant.
  • Ele­ments tan­gi­bles. Són els ele­ments físics que inter­ve­nen en el ser­vei. Fa refe­rèn­cia a l’apa­rença dels emple­ats, les ins­tal·laci­ons i els mit­jans de comu­ni­ca­ció -for­mu­la­ris, fullets, car­tes, etc.
Una enquesta de satis­fac­ció pot ser molt sim­ple o molt com­plexa. Les enques­tes de satis­fac­ció dels cli­ents adme­ten diver­sos graus de com­ple­xi­tat i ela­bo­ra­ció, que van des de qües­ti­o­na­ris auto­ad­mi­nis­trats sen­zills fins a eines més com­ple­xes que inclo­uen la com­pa­ra­ció dels resul­tats amb la com­pe­tèn­cia o la cons­truc­ció de models teò­rics. Les empre­ses han d’adap­tar les enques­tes a les neces­si­tats con­cre­tes dels cli­ents.
L’enquesta SERV­QUAL és un dels models més uti­lit­zats per a l’ava­lu­a­ció d’aques­tes cinc dimen­si­ons que defi­nei­xen la qua­li­tat del ser­vei. Mit­jan­çant aquesta enquesta els cli­ents con­tri­bu­ei­xen a la defi­ni­ció dels dife­rents aspec­tes que com­po­nen el ser­vei i aju­den l’empresa a iden­ti­fi­car quina impor­tàn­cia tenen en la seva satis­fac­ció. El model d’enquesta de satis­fac­ció SERV­QUAL inclou la valo­ra­ció dels següents aspec­tes:
  • Mate­rial d’aspecte modern
  • Ins­tal·laci­ons físi­ques atrac­ti­ves visu­al­ment
  • Emple­ats amb aspecte cui­dat
  • Mate­ri­als asso­ci­ats amb el ser­vei -docu­men­ta­ció- atrac­tius visu­al­ment
  • El com­pli­ment de la pro­mesa de l’empresa
  • Interès per part de l’empresa quan el cli­ent té un pro­blema
  • El pri­mer ser­vei que fa l’empresa és cor­recte
  • L’empresa pro­por­ci­ona els seus ser­veis en el moment esti­pu­lat
  • L’empresa s’esforça a acon­se­guir uns resul­tats lliu­res d’errors
  • Els emple­ats comu­ni­quen exac­ta­ment quan es desen­vo­lu­pa­ran els ser­veis
  • Els emple­ats ofe­rei­xen un ser­vei ràpid als cli­ents
  • Els emple­ats estan sem­pre dis­po­sats a aju­dar
  • Els emple­ats no estan gaire ocu­pats per res­pon­dre a les peti­ci­ons del cli­ent
  • La con­ducta dels emple­ats ins­pira con­fi­ança
  • El cli­ent se sent segur en les seves transac­ci­ons amb l’empresa
  • Els emple­ats són atents
  • Els emple­ats tenen els conei­xe­ments neces­sa­ris per con­tes­tar a les pre­gun­tes dels cli­ents
  • L’empresa ofe­reix als cli­ents una aten­ció indi­vi­du­a­lit­zada
  • L’empresa té uns hora­ris con­ve­ni­ents per als cli­ents
  • L’empresa té emple­ats que donen als cli­ents una aten­ció per­so­nal
  • L’empresa té pre­sents els interes­sos del cli­ent
  • Els emple­ats ente­nen les neces­si­tats espe­cí­fi­ques dels cli­ents
En defi­ni­tiva, el pro­cés de mesura de la qua­li­tat del ser­vei és l’estra­tè­gia que par­teix de les expec­ta­ti­ves del cli­ent, per poste­ri­or­ment ela­bo­rar les dimen­si­ons de qua­li­tat i, més enda­vant, tro­bar la qua­li­tat del ser­vei a tra­vés d’una com­pa­ra­ció entre el ser­vei espe­rat i el ser­vei per­ce­but.

Trac­ta­ment de les ano­ma­lies pro­du­ï­des en la pres­ta­ció del ser­vei

Un error pro­duït en l’aten­ció al cli­ent o la pro­testa d’un cli­ent des­prés d’espe­rar 20 minuts a recep­ció abans de ser atès són ano­ma­lies o dis­con­for­mi­tats.
En ter­mes de qua­li­tat, una ano­ma­lia és tot aquell resul­tat incor­recte, que es des­via o que no com­pleix amb els objec­tius pro­gra­mats.
Si es vol donar qua­li­tat de ser­vei és impres­cin­di­ble posar en marxa mesu­res pre­ven­ti­ves i cor­rec­to­res.
Tot­hom té dret a equi­vo­car-se, però tot­hom té l’obli­ga­ció de millo­rar.
Pel que fa a les acci­ons cor­rec­to­res, a curt ter­mini, per resol­dre la situ­a­ció cre­ada per l’error, se seguei­xen els pas­sos següents:
  • Iden­ti­fi­car el pro­blema i docu­men­tar-lo
  • Inves­ti­gar les cau­ses que han ori­gi­nat el pro­blema
  • Implan­tar mesu­res per eli­mi­nar les cau­ses del pro­blema
  • Com­pro­var que les mesu­res pre­ses han estat efec­ti­ves
Els errors supo­sen un cost de dis­con­for­mi­tat per a l’empresa i, en el pit­jor dels casos, la pèr­dua de cli­ents. L’anà­lisi sis­te­mà­tica de les ano­ma­lies per­me­trà posar en marxa acci­ons pre­ven­ti­ves per evi­tar que l’error o el desa­just es torni a donar.
L’acció pre­ven­tiva inclou, neces­sà­ri­a­ment, la pro­gra­ma­ció de con­trols peri­ò­dics per com­pro­var si les acci­ons cor­rec­ti­ves donen els resul­tats desit­jats. L’acció pre­ven­tiva suposa un cost de ges­tió, com el temps i altres recur­sos.
En tots els pro­ces­sos es pro­du­ei­xen errors o resul­tats no desit­jats, i per això cal comp­tar amb ells i inten­tar evi­tar-los.

Ges­tió de la qua­li­tat en el ser­vei post­venda

El pro­cés de ges­tió de la qua­li­tat del ser­vei post­venda es desen­vo­lupa en cinc eta­pes:
  1. Pla­ni­fi­ca­ció del ser­vei. Al llarg d’aquesta etapa s’hau­ran de deter­mi­nar els requi­sits del ser­vei, és a dir, les carac­te­rís­ti­ques que han de tenir cadas­cuna de les acti­vi­tats del ser­vei post­venda per tal que gene­rin satis­fac­ció en el cli­ent. També cal­drà, en aquesta etapa, dis­se­nyar les eines i els regis­tres neces­sa­ris per ges­ti­o­nar l’apli­ca­ció del pla de qua­li­tat. En aquest sen­tit, és bàsic el dis­seny dels pro­ce­di­ments de tre­ball i les res­pon­sa­bi­li­tats de cada tre­ba­lla­dor, el con­trol d’errors i el con­trol de mesu­res cor­rec­to­res neces­sà­ries per solu­ci­o­nar-los, el regis­tre de quei­xes i recla­ma­ci­ons i tipi­fi­car les acci­ons que cal dur a terme per resol­dre-les, el con­trol dels recur­sos i el regis­tre dels cos­tos, i el pla i regis­tre de les acci­ons de man­te­ni­ment. Final­ment, cal­drà assig­nar els recur­sos mate­ri­als i humans per enge­gar el ser­vei post­venda de forma òptima.
  2. Desen­vo­lu­pa­ment del pla esta­blert.
  3. Con­trol del pla.
  4. Ava­lu­a­ció dels resul­tats del pla. Un cop posat en marxa el pla, cal con­tro­lar el seu desen­vo­lu­pa­ment i ava­luar-lo a par­tir dels indi­ca­dors de qua­li­tat esta­blerts per les nor­mes ISO. Els indi­ca­dors que s’esta­blei­xen habi­tu­al­ment són:
    • Per a les ins­truc­ci­ons d’ús: el nom­bre d’ava­ries pro­vo­ca­des pel mal ús del pro­ducte, el nom­bre de quei­xes plan­te­ja­des pel des­co­nei­xe­ment de l’ús del pro­ducte…
    • Per a la ges­tió de quei­xes i recla­ma­ci­ons: el temps de res­posta a la queixa, el per­cen­tatge de quei­xes satis­fe­tes, el cost de la ges­tió de quei­xes…
    • Per a la ins­tal·lació: el temps mitjà d’ins­tal·lació, el nom­bre de quei­xes per defec­tes d’ins­tal·lació, el cost de la ins­tal·lació…
    • Per al man­te­ni­ment: el per­cen­tatge de com­pli­ment d’ope­ra­ci­ons de man­te­ni­ment, el nom­bre de quei­xes per defi­ci­èn­cies en el man­te­ni­ment, el cost de les ope­ra­ci­ons de man­te­ni­ment…
    • Per a les repa­ra­ci­ons: el temps de res­posta a la repa­ra­ció d’ava­ries, el per­cen­tatge de pro­duc­tes amb ava­ries, el per­cen­tatge d’ava­ries repa­ra­des, el nom­bre de pro­duc­tes retor­nats per ava­ries, el cost de la repa­ra­ció d’ava­ries…
  5. Pro­pos­tes de millora. La qua­li­tat es basa en el prin­cipi de la millora con­tí­nua, i per això els resul­tats del con­trol i de l’ava­lu­a­ció del pla de qua­li­tat han de con­duir a la presa de deci­si­ons en l’empresa sobre:
    • Les carac­te­rís­ti­ques del ser­vei que el poden fer més efi­ci­ent per a l’empresa i més satis­fac­tori per al cli­ent.
    • La per­fec­ció dels docu­ments i regis­tres de qua­li­tat, en el sen­tit que siguin més útils i sen­zills.
    • La for­ma­ció per­ma­nent dels tre­ba­lla­dors per tal que donin un millor ser­vei.



Aquest document està subjecte a una llicència oberta de Creative Commons, es reserva el dret de reconeixement de l'autoria, d'exigir que no se'n faci cap mena d'ús comercial. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.